Adoberies

Un lloc ben arreglat.

Restaurades una part de les adoberies, ofereixen visita guiada per descobrir i recordar com era la vida d’aquest ofici tan dur de tractar la pell. Força interesant, dintre de poc cobraran per aquest servei que tan bé ens ha explicat la guia M.Angels. No tenen clar a què dedicaran el gran local l’ajuntament de Vic. La resta dels edigicis dels adobers son edificis privats que van convertir en pisos de luxe en una zona abandonada a la vora del riu.

Hem tingut l’oportunitat de visitar les adoberies de Vic, adquirides i restaurades per l’Ajuntament. Es un lloc emblemàtic de Vic, que durant molt anys ha estat en total decadència i abandonament. Al recuperar aquests edificis, una part com a museu i altre espai per a dependències municipals i espais per a ciutadania, obre la porta a continuar recuperant el Barri de les Adoberies. A destacar la rehabilitació en sí, que a part de crear un espai museístic, s’ha fet la restauració respectant al màxim els elements i materials existents i permet combinar l’aprofitament actual del espai i la visió dels antics elements i estances. Cal contactar amb l'Oficina de Turisme.

Cal concertar cita contactant amb l'Ajuntament de Vic Espai en procés de museïtzació.

Magnífica rehabilitació de dues adoberies històriques recentment obertes al públic

El ajuntament gasta diners amb això, quan a Vic hi ha un problema gros que es el de la vivenda . Pisos per lloguer social, CaixaBank fa fora a 104 familias d'una promoció a Vic.( a part de això hi ha una llista de gent esperant mínim 8 anys per un lloguer social. L' ajuntament ho sap i no fa res . Prefreix gasta en museus i no hen vivienda. Quan anem al carrer anirem a viure al ajuntament, fins que no tinguem solució.

Molta historia. Pero aviam si Ho restauren.

Espacio histórico difícil de apreciar por su estado ruinoso al borde del colapso.

Lloc maco

Declarada Bien Cultural de Interés Local. Las primeras construcciones datan del año 1733, siguiendo la tradición adobera de oficios relacionados con la piel, que inició su actividad en el siglo XII. Los edificios están muy deteriorados, pero su antigüedad junto con el puente de Queralt ofrecen un entorno de precioso aspecto.

Carrer on es trobaven antigament les adoberies de la ciutat de Vic. El trobem al costat del riu Gurri. Actualment es troba bastant deixat i sense més interès que el fet que va ser un punt important en el passat. També es poden veure desde el riu, que malgrat l'estat de les mateixes, és la part més bonica. Per passar-hi com a curiositat.

Antiguo barrio dedicado al manufacturado de las pieles desde la época medieval hasta mediados del siglo XX, en la parte de abajo de los edificios se trataban y en los altos se ponían a secar.Declarado bien de interés nacional.

El barrio tiene mucho potencial, pero necesita mucho restauro.

Des de l’any 2009 que és un bé cultural d’interès nacional. Tot i el mal estat visible (fet que fa que no li posi 5 estrelles) i que no se'n pugui visitar cap per dintre, és digne de veure per diverses raons. La primera d’elles, l’òbvia d’interès nacional i tota la història que hi ha al darrera. El barri de les Adoberies de Vic té un origen molt remot. Aprofitant l’aigua del riu Mèder s’adobaven pells d’ençà de segles enrere. Ja al segle XX s’hi instal·laren un seguit de pelleries que avui en dia no en queda cap (s’estenien des del costat del carrer de sant Francesc fins al barri de la Rivera, a tocar de l’Atlàntida). Aquest conjunt és tot el que queda de la història i n’és l’únic testimoni. La segones és el mateix entorn. Situat al costat del pont romànic i del Centre d’Arts Escèniques d’Osona (Atlàntida) té un entorn bonic per passejar-s’hi. Durant el Mercat Medieval hi solen haver parades d’antics oficis i de tant en tant també es fan actes a la Clota, un espai existent pel buit deixat per una antiga adoberia. Just en front de la façana de les Adobaries, a l’altra banda del riu i al costat del Centre d’Arts Contemporànies, s’hi pot veure les reminiscències d’un dels sis antics baluards de defensa construïts per ordre de Joan Josep d’Àustria.